dilluns, 30 de setembre del 2013

Las domus.


Les domus eren els habitatges de la gent amb un cert nivell econòmic. Eren de solament una planta. Tenia poques finestres la llum entrava pel centre o a través de l'atri.

La casa romana, va ser l'habitatge típic de l'antiga Roma, la van anomenar Casa del Menandre.
Durant la República i L'Imperi, es considerava un tipus de casa urbana habitual.
La seva mida i els luxes varien molt segons les possibilitats de cada família,
a Pompeia, gairebé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia, es tractava
d'una ciutat residencial dels patricis, la gent benestan de Roma.


Una domus és dividia en aquestes parts:

Vestibulum: Un espai petit que estava a la mateixa altura que la porta principal.

Atrium: Després de passar pel vestíbul et trobaves a l'atrium que estava al centre de la casa. Era amb cel obert i era per on passava la claror, i per allí aconseguien l'aigua de la pluja que la feien servir per cuinar o per netejar.

Impluuium: Una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. 
Tablium: Es trobava radera de l'atrium, al princpi era on dormia el senyor però al llarg del temps es va acabar convertin en el ser despatx. Era on rebia les seves visites. Estava separat de l'atrium amb una reixa.
Cubiculum: eren els dormitoris i normalment estaven situats al costat de l'atrium.  

Peristylium: era un jardí, el qual estava envoltat per un porxo que l'aguantaven unes columnes.  
Larariumaltar petit dedicat al culte domèstic dels Lars. 


dijous, 26 de setembre del 2013

Safo de Lesbos

Poema de Safo de Lesbos:
Desde Creta ven, Afrodita, aquí
a este sacro templo, que un bello bosque
de manzanos hay, y el incienso humea
ya en los altares;
suena fresca el agua por los manzanos
y las rosas dan al lugar su sombra,
y un profundo sueño de aquellas hojas
trémulas baja;
pasto de caballos, el prado allí
lleno está de flores de primavera
y las brisas soplan oliendo a miel...
Ven, Chipriota, aquí y, tras tomar guirnaldas,
en doradas copas alegremente
mezclarás el néctar para escanciarlo
con la alegría



Safo, poeta griega. Vivió hace unos 2.600 años en la Isla de Lesbos, situada en la ribera oriental del Mar Egeo. Sin saber la fecha exacta de su nacimiento, se dice que nació entre los años 630 y 612. Su fecha de muerte alrededor de los años 570, según la biografía y expertos, tienen poca información sobre su nacimiento y muerte. No existe ninguna fuente histórica contemporánea sobre su vida aparte de sus poemas, y todo lo que sabemos de ella procede de autores posteriores que no la conocieron directamente. Parece ser que Safo nació en la aldea lesbia de Eresos, pero más tarde se tranladó a la capital Mitilene Procedía de una familia noble y adinerada. Tenía tres hermanos menores que ella. El padre de Safo, fue llamado a filas para la guerra entre Lesbos y Atenas, en la que poco después murió. Gracias a Safo, el negocio familiar fue aumentando, Safo, metió también a sus hermanos menores. Se casó con un hombre rico y tuvo una hija llamada Kleis. Poco después su marido, ya mayor murió dejandole una gran herecia.